Véns 2 de 4

Diumenge un somni es va fer real per a molts joves (i altres que no ho són tant) i és que aquest any hi ha molta gent nova i molt jove. S'ha de dir que va sortir molt bé i el teatre estava ple, ni una cadira buida!!! Dissabte vinent la tercera!! En tinc prou que sigueu joves per estimar-vos...

Véns 1 de 4

Divendres vaig acabar rendida després de la representació. Jo crec que les obres que fem en divendres surten fluixetes, perquè és la primera, perquè tothom porta una setmana d'anar a classe i/o de treballar i cal dir-ho, és un ritme trepidant el d'aquest grup. Penso que tot i ser un grup de teatre d'escola, el resultat és molt bo, i no hauríem de desanimar-nos si fallen algunes coses. Demà la segona i segur que sortirà millor!!! Pas a pas en l'esperança d'un dia veure el sol brillar...

VÉNS a veure com un somni pot ser real?

Demà primera representació. "Volem que això no deixi mai de funcionar: que sàpiga tothom que val la pena estimar. I amb un somriure als llavis ho poguem explicar: que la paraula amor a tots ens ha de guiar."

Setmana Santa a Plan

Aquesta Setmana Santa hem estat a Plan, a la vall de Chistau. Han estat poquets dies, però s'agraeixen. Com sempre que podem, sortida ràpida a les 13.30 hores en plegar jo de la feina i camí cap al Pirineu !!! Vam reservar un apartament que no estava gens malament i la cirereta va ser que no vam moure el cotxe en tots els dies. Bé, és clar que vam haver de caminar més per fer les excursions, però va valdre la pena oblidar-se de conduir per tres dies. La primera excursió que vam fer,va ser un intent frustrat de pujar al Ibón de Plan o Basa de la Mora. És una excursió fàcil...sense neu. Són uns 850 metres de desnivell, en 7,5 km aproximadament. Un cop s'arriba al punt més alt, es continua el camí planejant fins arribar a l'ibón. Però a causa de la neu no vam poder arribar-hi.Aquesta vegada no vam voler carregar amb les raquetes i la primera part de neu encara la vam anar fent poc a poc, però quan només faltaven 100 metre per arribar al punt més alt, vam haver de tornar a enrere. Una altra que ens queda pendent!!! Com que per dissabte havien anunciat mal temps i per diumenge encara pitjor, tot i que estàvem cansats, no vam voler quedar-nos sense caminada i vam anar, altra vegada des de l'apartament, fins a l'ermita de la Virgen Blanca, on pensàvem dinar i desfer tranquilament els 11 km de l'anada. Però el temps anava empitjorant i en arribar a l'ermita es va posar a nevar i au...cap avall. La neu es va convertir en pluja, i no vam poder dinar ni parar. Vam seguir el camí del GR i no era gens complicat, però si que es va fer molt llarg i vam acabar rendits i a sobre, el diumenge va fer un dia esplèndid !!!!

Canvi de nom

Els poquíssims lectors del meu blog, potser hauran vist que he canviat el nom. Tranquils, és només momentani. Fa molts i molts dies que no escric. Estic tan concentrada en els estudis que no em queda gaire temps per fer altres coses i a més a més, amb l'assignatura de competències TIC em passo hores enganxada al Delicious, al blog que hem de fer, investigant la wiki, els apunts...sort que de mica en mica, la feina va sortint i donant el seus fruits. Amb el grup de treball de Competències Tic, em creat un blog que funcionarà com un diari de treball per al nostre projecte virtual. Per no haver de crear més adreces de correu electrònic, he aprofitat la que ja tenia a blogspot, però he hagut de canviar el nom. Estic desitjant que arribin les vacances de Setmana Santa...a veure si puc escriure alguna coseta als blogs.

Neu

Ja no és actualitat, fa un sol radiant, els carrers, com a mínim aquells per on jo passo estan nets i ja no queden cotxes als vorals de les carreteres, la nevada ja ha passat. Si que queden les restes de sal que a Sabadell s'ha llençat a les voreres, a les parades d'autobús,queden també molt afectats i és clar, queden les fotos. Dilluns havia d'anar a treballar per la tarda, però el servei d'autobusos no funcionava i no volia arriscar-me a agafar el cotxe, de manera que finalment no vaig anar a treballar. Aquesta veieu una plaça al costat de casa a les 16.30 aproximadament: Sort que no em vaig atrevir a agafar el cotxe. L'endemà el conductor del bus, em va dir que s'havia quedat encallat en una rotonda i que la gent havia abandonat els cotxes i l'autobús per anar a peu a les seves cases. En fer el meu trajecte diari a la feina, encara hi havia alguns vehicles que no havien estat rescatats. El paisatge, preciós...

Sorteig

Per celebrar el primer any de vida, El senyor de los ganchillos sortejarà un regal entre tots el qui tinguin bloc i deixin un comentari en el seu post. Em sembla una idea brillant !!! Diguem que es sortejarà la persona, doncs el premi el farà en funció de qui sigui l'afortunat o afortunada. I seguint amb l'acolorit i entretingut món del patchwork, aquí deixo la meva nova funda d'ulleres, que evidentment no he fet jo.

Non, je ne t’aime plus

Aquests setmana vaig poder gaudir de l’òpera Carmen, producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Feia temps que no anava a veure un espectacle d’aquest tipus i la veritat, és que ja tenia ganes de veure altra vegada una òpera. En saber la durada em vaig espantar una mica, l’endemà la feina no perdona. No sóc cap entesa ni musical ni teatral, però no puc deixar d’opinar sobre aquesta Carmen. Els solistes em van agradar molt, especialment Sanya Anastasia i Eric Salha, Carmencita i Don José. Una productora de Hollywood roda una pel•lícula i els embolics amorosos es barregen dins i fora del rodatge, amb conseqüències fatals per a Carmen. A l’escenari es recreen dos ambients, d’una banda el plató on es roda la pel•lícula i de l’altra l’espai de descans i reunió dels actors. Gràcies a la il•luminació, es pot veure clarament què passa al rodatge i què passa a la “realitat”.Excepte en el darrer acte (on només hi ha un ambient), a mi em va semblar estar gaudint de dues representacions, perquè a banda i banda passaven coses. Ara bé, també haig de fer notar que alguns dels solistes podrien millorar la seva dicció francesa. Per mi, hauria estat un punt, la cirereta del pastís, que no es fes el segon entreacte i aprofitant que es rodava una pel•lícula i que s’havia de canviar el decorat, que aquest canvi hagués format part de la representació i així haguéssim vist com canvien les reixes per les roques, etc... No se si m’explico... Definitivament, un espectacle altament recomanable. Va valdre la pena anar a dormir tard.

Inici semestre

El post d’avui podria ser de Carmen, l’òpera que vaig anar a veure ahir, o de la nova funda d’ulleres de patchwork, o dels avantatges de treballar amb jornada reduïda o de tantes altres coses que se’m acudeixen mentre sóc al bus, a la dutxa, al cotxe i que després no recordo d’escriure. Però si haig de destacar un fet, avui sense cap mena de dubte, és l’inici del semestre a la UOC. Finalment, després donar-hi molts tombs, vaig decidir-me a estudiar el Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Els estudis de filologia sempre m’han cridat l’atenció. Quan va ser el moment de decidir uns estudis després de l’institut, potser em vaig equivocar de camí, però ara m’ho he agafat amb moltes ganes i espero que em durin. No se si he estat massa agosarada al triar tres assignatures.... Competències TIC, Llengua, cultura i societat i Introducció a l’estudi de la literatura. Avui és tot just el primer dia de classe, presentacions, qui és qui, plans docents, però tot des de casa. M’agrada pensar que estic començant alguna cosa nova per mi, potser una nova etapa, ves a saber.

Tarda de biblioteques

Avui, per diferents raons, he anat a dues biblioteques on no havia estat mai abans. Primer he anat a la Facultat de Lletres de la UB a fer-me el carnet de la biblioteca, ara ja puc anar-hi a estudiar o a agafar llibres en préstec. És cert que puc utilitzar el préstec interbibliotecari de la UOC, però així si m’interessa un llibre el podré tenir més ràpidament. Suposo que quan s’hi va cada dia t’hi acabes acostumant, però així de nou m’ha semblat un lloc molt bonic i a la vegada, laberíntic. Primer he anat a parar a la secció d’Hispàniques i després per fer el carnet m’han enviat a la secció Central. Ostres, quants llibres !!!!!! Crec que m’hi podria estar setmanes tafanejant llibres i no me’ls acabaria. Després havia quedat amb un parell de companyes del fòrum de la UOC “Llibres per llegir” per anar a una xerrada sobre Manuel de Pedrolo, a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. La xerrada la feia Òscar Pàmies i ha estat molt interessant, perquè no era la típica conferència en la que el ponent xerra sense parar i després s’obre un torn de preguntes, sinó que la gent podia intervenir en qualsevol moment i a més semblava que entre el públic hi havia gent que tenia una opinió molt formada de Pedrolo i hi ha intervingut molt activament. Bé, a banda d’això, m’han cridat moltíssim l’atenció dues coses d’aquesta biblioteca. Com que he arribat d’hora, he fet una petita visita turística i a primera vista m’ha semblat una biblioteca molt gran i al cap d’una estona m’ha semblat molt sorollosa. La cafeteria està dins la biblioteca, sense cap mena de tancament i tot el soroll s’escampa. Des del tercer pis es sentien els drings de les tasses i els vapors de la cafetera, a més de xerrameques vàries per tot arreu on passava. No m’ha semblat gens agradable per haver-hi d’estudiar. Una tarda biblioaprofitada...

Rosa Tilda

Aquí tenim el fermall amb que m'ha obsequiat la Lidia, es veu que aquest tipus de rosa, s'anomena rosa Tilda. Es digui com es digui, la veritat és que ha quedat molt bé.

Patchwork

Aquí la tenim !!! La bossa que em va fer la meva mare per al portàtil. A que mola? I amb vàries cremalleres per a que no s'escapi res. Això del patchwork, és tot un món que començo a descobrir com a espectadora. M'encanta veure les diferents robes i veure les combinacions per fer qualsevol cosa imaginable, des de cobrellits, fundes per capses de mocadors, coixinets per a les agulles o draps de cuina. També m'agrada molt veure tot el que es teixeix al voltant d'aquesta activitat, gràcies a l'Ander, trobades, tipus de roba, intercanvi de regals, fires...uau !!! Aquestes tasques manuals, són totalment admirables. Jo em sento amb poca ( o nul·la ) habilitat per a les coses de cosir. El pitjor de tot és ho pogut demostrar en diverses ocasions, no és que no ho hagi intentat. És una destresa que no he heretat de la meva mare, i schhhhh....així li puc demanar que em faci cosetes. Avui li he demanat una funda per les ulleres.

Senda de los Cazadores

Des de feia molt de temps, que en Pep i jo volíem fer junts una clàssica del P.N. d’Ordesa i Mont Perdut, però com que gairebé sempre que hi anem és a l’hivern , aquest itinerari no es pot fer. L’havíem fet cadascú per separat, però sempre esperàvem l’ocasió per poder pujar junts la Senda de los Cazadores. Per fi se’ns va presentar una meravellosa oportunitat el passat mes de setembre. El dia abans ja el vam passar al nostre allotjament habitual i l’endemà cap allà a les 6 del matí ja anàvem cap a l’autobús que ens havia de deixar a la pradera. I així, pim, pam, cap amunt (amb un cert cansament, tot s'ha de dir, que la pujadeta és intensa) , vam arribar al mirador de Calcilarruego. Com sempre en Pep hi va arribar primer, jo m’ho vaig agafar amb calma, però sense descans, al meu ritme.

Després vam anar seguint seguint el camí fins al circ de Soaso i de retorn, les grades de Soaso, les cascades i la pradera. Fins i tot vam trobar flor de neu a les vores del camí i una mica més enllà un grup d'isards. Quin canvi amb el paisatge que veiem a l'hivern! Tot i així, mai em deixa indiferent, mai deixa de meravellar-me. L'excursió: Faja de Pelay Distància: aprox. 23 km. Durada: de 6,30 a 7 hores Desnivell: 700 mts.

Nadal al P.N. d'Ordesa i Mont Perdut

Un any més em passat les vacances de Nadal al P.N. d’Ordesa i Mont Perdut. Aquest any, malgrat haver tingut molts dies de vacances, no em pogut fer tantes excursions com volíem perquè només ens va fer bon temps tres dies. La resta, pluja i neu, neu i pluja, sense descans. Tot i això, les sortides que vam fer van ser molt xules i ens han quedat ganes de repetir-les i de fer-les de nou sense neu.El primer dia vam intentar pujar fins al pont de Sant Nicolàs amb el cotxe per la pista, però va ser impossible, de tanta neu com hi havia. Vam anar pel camí que surt a la dreta del pont de Santa Elena, fins al barranc de Gabieto. Sense neu és un camí molt agradable, d'uns 300 metres de desnivell que es fa en unes 3 hores anar i tornar.

Al veure que no havíem pogut entrar amb el cotxe a Bujaruelo, es va complicar la possibilitat de fer excursions des de la Pradera o des de punts més alts, perquè segurament no podríem arribar gaire amunt amb el cotxe. I així va ser. La següent excursió començava en una pista que surt des de Fragen i s'arriba fins a un repetidor, per l'anomenat Collado de Plana Cuasta. Però un dia més no vam poder completar l'excursió, perquè és un itinerari força llarg per fer-lo amb tanta neu, tot i que duiem les raquetes.

Una de les excursions més esperades, que ja em fet diverses vegades, era la pujada a Cuello Arenas, un punt màgic, impressionant. Aquest any vam haver de deixar el cotxe al començament de la pista de Nerín i vam haver de pujar fins al coll amb les raquetes.

El gran descobriment de les vacances va ser una pista que surt de Buesa i enganxa amb la Pista de las Cutas, des d'on s'arriba als miradors d'Ordesa.

Un dia vam decidir pujar per la pista que surt de Torla i arriba a la punta Acuta. Sortíem sabent que el més probable era que no hi arribessim a causa del mal dia que feia i de les condicions de la pista. El camí estava ple de neu i al cap d'una hora de caminar, va començar a ploure i a omplir-se tot de boira. A mesura que anàvem pujant, anava plovent més i quan vam arribar a l'Ermita de Santa Ana, vam decidir tornar. Vam arribar totalment xops al cotxe!!!

Poques excursions, però noves i a més ens han deixat un bon record. Ara haurem d'esperar a les properes.

Blocs

Dedicaré l'etrada d'avui a recomanar i afegir a la llista dos blocs ben diferents. La cuina vermella, on hi trobem receptes boníssimes, comentaris d'allò més interessants i un disseny i unes fotos molt xules i Cajita de sonrisas, per veure les creacions de la Nini, i si us agraden es poden comprar. En te moltes més de les que veureu, arrecades, collarets, anells...fets de feltre, diferents tipus de pasta i varietat de colors i súper originals.

Retorn?

Després de mesos i mesos de tenir el bloc abandonat, faig un intent de represa d'actualitzacions, sense prometre res. Estic veient el dvd que em van regalar per al meu aniversari A l'ouest, je te plumerai la tête de la sempre sorprenent Amélie-les Crayons....simplement m'encanta !!! La música, les lletres, els espectacles, els vestits, els dibuixos de Samuel Ribeyron que donen color als àlbums del grup, Ah , i a més amb el dvd també venia un llapis i una xapa, un regal d'aniversari magnífic.