Senda de los Cazadores

Des de feia molt de temps, que en Pep i jo volíem fer junts una clàssica del P.N. d’Ordesa i Mont Perdut, però com que gairebé sempre que hi anem és a l’hivern , aquest itinerari no es pot fer. L’havíem fet cadascú per separat, però sempre esperàvem l’ocasió per poder pujar junts la Senda de los Cazadores. Per fi se’ns va presentar una meravellosa oportunitat el passat mes de setembre. El dia abans ja el vam passar al nostre allotjament habitual i l’endemà cap allà a les 6 del matí ja anàvem cap a l’autobús que ens havia de deixar a la pradera. I així, pim, pam, cap amunt (amb un cert cansament, tot s'ha de dir, que la pujadeta és intensa) , vam arribar al mirador de Calcilarruego. Com sempre en Pep hi va arribar primer, jo m’ho vaig agafar amb calma, però sense descans, al meu ritme.

Després vam anar seguint seguint el camí fins al circ de Soaso i de retorn, les grades de Soaso, les cascades i la pradera. Fins i tot vam trobar flor de neu a les vores del camí i una mica més enllà un grup d'isards. Quin canvi amb el paisatge que veiem a l'hivern! Tot i així, mai em deixa indiferent, mai deixa de meravellar-me. L'excursió: Faja de Pelay Distància: aprox. 23 km. Durada: de 6,30 a 7 hores Desnivell: 700 mts.