Tornem d'Iraklia

Fa dies que no escric cap post i dos dels meus lectors ja em reclamen novetats. D'altra banda, no se pas si en tinc gaires més de lectors.

Es va acabar el meu curs de francès, les classes es buiden i podem donar per acabada la temporada de teatre de l'escola. Cap de setmana a Privatlia per tancar curs i començar a pensar en el proper. Hem tingut temps per refrescar-nos sota la pluja, saltironejar de pedra en pedra, passar proves, descobrir pistes, despertar-me de bon matí sota un arbre, compartir pensaments, suar tot pujant la muntanya, inflar globos amb sorpresa i fins i tot atacar i contraatacar amb varietat d'improperis més o menys ingeniosos. No podria faltar la celebració, aquesta vegada en un entorn díficil de superar.

En certa manera tornem d'Iraklia per començar a preparar l'equipatge per la nova aventura. Un viatge en el temps? Una història de fa 125 anys? Ja es veurà. De moment ja he contestat a la pregunta de qui reparteix abraçades estiuenques. Si, vinc !.

Les jeudis créatifs de Pauline sont finis

Estem a punt d'entrar a l'estiu, la gent ja es passeja amb xancletes i pantalons curts, els estudiants estan d'exàmens i les classes s'acaben. I el meu curs de francès també s'ha acabat. Adéu als dimarts i dijous en què hem intentat apendre alguna cosa més de la llengua amb que Brel, Piaf, Bénabar, Amélie-les-Crayons i tants d'altres en parlen.

S'han acabat les classes, normalment aquestes eren els dijous, on la profe ens feia inventar situacions per tal de parlar. La meva capacitat inventiva de finals de setmana a les 20.30 h era força nul·la, tot s'ha de dir. Per això el títol del post.

Ara només ens queda esperar els resultats dels exàmens del curs, i per mi, també els del DELF. Crec que ho trobaré a faltar, només per aixó ja estic desitjant que arribi setembre, però ho dic fluixet, que si em sent algú....

La plaça més gran del món

Com ja vaig comentar no volia començar a llegir cap llibre fins que hagués acabat els exàmens de francès. Les proves van ser ahir, les vaig poder fer totes el mateix dia i ja tinc a les meves mans un llibre de lectura ! Vaig agafar a la biblioteca Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie, un escriptor xinès instal·lat a França.

Per atzar he començat el llibre quan es celebren 20 anys dels fets, la matança, la repressió, de Tiananmen. L'any 1989 jo estava estudiant 1er de BUP i recordo que aquesta va ser, per mi, una de les notícies més impactants en aquella època. Uns quants anys més tard, em vaig trobar al mig d'aquesta plaça, diuen que és la més gran del món, i em vaig recordar de les imatges, dels militars i dels tancs i vaig pensar que devia haver estat esgarrifós veure avançar aquells monstres. Però jo no he viscut cap situació semblant, o sigui que sinó hi ets, no crec que puguis ni imaginar-t'ho.

La casualitat del turista va voler que estigués, uns dies més tard, a la mateixa plaça el dia dels funerals de Deng Xiaoping, el cap d'estat que va obrir la Xina al capitalisme i que va acabar amb les revoltes del juny de 1989. Militars desfilant, clavells blancs, la plaça tancada i tot de curiosos i periodistes (només xinesos) al voltant...tot semblava un espectacle, un trist espectacle ben preparat.

Hi ha gent de l'opinió que aquests fets són una petitíssima part de la història de la Xina en comparació amb els milers i milers de morts, desapareguts i presos polítics que han fet. A mi, el record i les imatges dels fets encara em colpeix, però sembla que ens és ben igual el que passi en aquest pais que no respecta els drets humans. Hi seguim fent negocis, hi seguim viatjant, hi celebrem uns grans Jocs Olímpics...

http://www.youtube.com/watch?v=6inWKFKv9UA&feature=related

L'any 1989 em va deixar més imatges a la memòria, però ja seran per un altre post.

Bento

Al curs de francès que estic fent, cada alumne a de fer una exposició oral del tema que vulgui. La setmana passada, la Cristina ens va fer la seva exposició sobre el Bento. Per simplicar-ho, es tracta d'un tipus de menjar japonés per emportar (una mena de carmanyola, podriem dir), que tradicionalment porta arròs, carn o peix, verdures i fruita. De vegades el Bento pot tenir una elaboració més complexa i es representen formes diverses amb els aliments: cares de dibuixos animats, gats, gossos, consoles de videojocs, pandes ... Tafanejant per internet he vist ordinadors fets d'arròs, granotes,en fi...qualsevol cosa que es pugui imaginar. Els recipients per posar el menjar, poden ser capses lacades amb decoracions variades, resina sintètica o de plàstic.

Jo no en sabia res del Bento i em vaig quedar flipant. La Cristina ens va portar moltes fotos per poder veure'n exemples i també alguns motllos per donar formes als vegetals, a l'arròs, als ous dussos i fins i tot als ous ferrats !!!!

No he pogut resistir la temptació de comprar-me uns motllos i un bentobako (pel que he pogut trobar a internet, és el nom del recipient). I ja estic impacient per rebre'ls ! Aquí poso uns exemples de Bento.

Jesucristo Superstar

Dissabte passat, 23 de maig vam anar a veure Jesucristo Superstar al Teatre Apolo de Barcelona, a la sessió de les 22.30 h. Feia temps que un grup d’amics esperàvem poder veure aquesta obra a Barcelona, alguns ja ho havien fet a Madrid i l’obra els va encantar.

Però quina decepció ens vam endur !!!!! Vam sortir del teatre amb la sensació de que ens havien timat, enganyat o estafat, es podria de les tres maneres. En el fulletó, en lletra petita, t’avisen “con el fin de mantener el alto nivel del musical, disponemos de dos elencos que se alternaran según requiera la dirección de la obra” . Doncs aquell dia, el “alto nivel musical”, gairebé no el vam sentir ni veure. En primer lloc, vam pagar 43,50 € (amb 20% de descompte perquè anàvem en grup) amb un espectacle que, evidentment , no costava això. I després, ja deixant de banda els diners, el musical va ser molt decepcionant. Els balls anaven descoordinats; el so, de vegades t’havies de tapar les orelles de fort que estava i d’altres vegades no se sentia res; hi havia poca gent als cors i als balls; es va sentir actors parlant quan no estaven a escena i fins hi tot algun decorat es va desmuntar a escena.

Al començament de l’obra una veu en off (només en castellà) ens va anunciar que hi havia orquestra en directe, per què no va aparèixer en cap moment cap músic, ni tan sols per saludar? No dubtem que algunes parts poguessin ser en directe, però ens atreviríem a dir que una bona part de la música era gravada. En escenes on apareixien poques persones, es podia sentir un cor multitudinari, equilibrat i que no es va despentinar ni un pèl.

Els personatges de Jesús i Judes....l’un semblava malalt i l’altre feia uns esgarips que et deixava sord, cap dels dos ens van saber transmetre cap emoció. Jesús perdia la veu a estones i Judes...al nostre parer, es va carregar l’escena final.

Creiem que aquestes errades són ben normals i s’accepten en teatre amateur i també els professionals poden equivocar-se, però treure els “suplents” i fer pagar el mateix amb un resultat d’un nivell tant baix, és lleig, molt lleig. A més a més, els covers també són professionals, o no?

Temps de cireres

Diumenge passat després d'una paella boníssima i d'una agradable migdiada, quan el sol ja havia perdut la seva intensitat, va venir el millor del dia. No és que les altres coses no fossin bones, però d'una paella i d'una migdiada, en puc gaudir vàries vegades l'any, per sort. En canvi, collir cireres només ho puc fer una o dues vegades màxim a l'any.

Damunt del cirerer o pujats a l'escala plegable vam estar una bona estona collint aquests fruits vermells i brillants. A l'ombra, sense gaire calor, va ser una gran tarda de cireres.

Crêpes

Mmmmm...us presento el sopar que vam fer ahir.

Crêpe amb formatge, pernil dolç i ou, i crêpe amb camembert, pernil dolç i trossets de tomàquet.

I per les postres, evidentment, crêpes dolces. Per en Pep de xocolata i per mi de crema de castanyes. Boníssimes....

Per fer 4 crêpes, barregem un ou, 80 grams de farina i 166 ml de llet. Deixem reposar la massa mitja hora aproximadament a la nevera. Posem una miqueta d'oli, just per a que no s'enganxi la massa, i ja les podem coure amb compte al donar-li la volta. Després li afegim el que més ens vingui de gust quan encara tenim la crêpe a la paella.

Per fer la d'ou, un cop tens la massa cuita, mentre està a la paella, li tirem l'ou cru i a foc lent l'ou s'anirà coent.

Que aprofiti !!!!!!!!!!!!!!!!

M'encanta fer crêpes!!!

Vall de Benasque

El dia 29 d’abril a les 14.00 vam sortir disparats direcció Benasque. Aquesta vegada hem tingut molta sort i em fet un súper pont, doncs vam poder aprofitar des de dimecres a la tarda fins diumenge. Després d’uns quants kilomètres vam arribar al càmping La Borda d’Arnaldet, on ja havíem estat en una ocasió anterior. Vam agafar un bungalow de 6 persones, doncs l’endemà havien d’arribar uns amics per passar els dies tots junts. Per saber una mica com estava el terreny al vespre ens vam arribar fins a Hospital de Benasque... i quina sorpresa ens vam endur quan veiérem que estava tot ple de neu i no es podia arribar a l’aparcament de la Besurta.

La matinal del dijous va ser al voltant del càmping, des d’Anciles, vorejant un tram del llac de Linsoles, pujant pels boscos de Tuasa fins arribar a la pista que porta a Cerler. En teoria l’excursió tenia una durada de 4 hores 15 minuts, però ens vam despistar en un senyal i va acabar sent una mica més. Són uns 650 metres de desnivell, passant per boscos i prats molt agradables. És una excursió molt recomanable si fa malt temps a cotes més altes. De fet gairebé ens agafa la pluja !!! Va ser arribar al bungalow per dinar i començar a diluviar, a la vegada que els amics venien per trobar-nos.

A partir de dijous al vespre el grup ja no érem 2, sinó 6: 4 adults i 2 nens. El divendres vam deixar els cotxes passat el pont que creua el riu a El Run i vam fer el Congosto de Ventamillo. És una excursió fàcil (230 metres de desnivell acumulat aprox.) senyalitzada com a PR, que arriba fins a Abi. Després de dinar, migdiada en un magnífic prat... això no te preu!!!!

Durant tot el matí ens va fer un sol esplèndid (a l’estiu aquests excursió pot ser mortal de calor) i per la tarda ....neu i fred a dojo!!! Vam tornar fins a Hospital de Benasque, doncs els nens volien trepitjar la neu. Petits i grans vam participar en una batalla de boles de neu.

Dissabte ens vam dirigir cap al “Pinar Negro “ des de Cerler. És una excursió molt fàcil, vas tota l’estona per pista, dura aproximadament unes 2 hores i mitja i te un desnivell de 250 metres. És ideal per fer-la amb nens, i a més durant tot el recorregut es pot gaudir d’unes meravelloses vistes de la vall de Benasque, Posets i Perdiguero. A l’últim tram encara hi ha havia força neu al camí i s’havia de passar trepitjant-la.

Per la tarda, berenar al llac de Linsoles, però alguns ja pensaven si es podria escoltar el Madrid – Barça al càmping.

I efectivament, el partit es va poder escoltar per l’ordinador amb connexió Wifi. I és que els càmpings també es modernitzen. Després del somni futbolístic d’alguns, hauria de venir el malson d’haver de marxar cap a casa. Bé, potser és una mica exagerat, però després de tota la pluja de la Setmana Santa, vam poder gaudir d’uns dies agradables per poder fer excursions. Vam gaudir del paissatge i dels amics, i ja tenim ganes de repetir.

Ressaca

Després d'uns dies de tanta joia i alegria, no vull tornar a la realitat !!!! I és que costa de tornar a treballar, a posar rentadores, a fer de mestressa de casa i obligacions vàries. Després de passar un pont llarg a la muntanya (ja en faré cinc cèntims), amb sol, pluja, neu, fred i calor, despertar-se en un entorn tant agradable i passejar pels prats, trepitjar neu i alegrar-se la vista amb lliris i flors diverses...costa, despertar del somni. Estic en un estat d'embriaguesa muntanyenca. Esperant la propera.

Per cert, no se com m'han canviat de color els enllaços. De cop i volta es van posar d'aquest blau súper estrident i no hi ha manera de canviar-lo.

L'aventura de triar un llibre per nens....

...quan no tens ni idea de literatura infantil.

Per aquest Sant Jordi vaig tenir la idea de regalar un llibre a uns nens amics. Tota decidida vaig anar a una llibreria disposada a buscar i trobar un llibre que m'agradés i que els pogués agradar als petits amics lectors. Ai las !! Quan em vaig veure rodejada de prestatgeries i taules plenes de llegendes de Sant Jordi, princeses amb trenes i ulls melindrosos, dracs rajant sang, llibres de manualitats, llibres de dibuixos, històries per pintar i cap venedor a la vista que em pogués ajudar... la meva idea va començar a fer-se fonedissa.

Les prestatgeries estaven molt ben etiquetades... però amb cartellets tipus, no lectors, aprendre a llegir , llegeixo bé, llegeixo hiper bé. Jo, que no tinc nens, ni conec a quina edat s'ha de saber llegir bé, veient que no me'n sortiria, vaig marxar sense els regals per als meus amics menuts. D'acord, si són els meus amics, hauria de saber com llegeixen, però no seria més fàcil posar una aproximació per edat? Potser no he anat a la llibreria adequada?

També podria haver fet algunes trucades a uns amics que m'haguessin aconsellat súper bé sobre el tema, però no era qüestió d'atabalar-los. Segurament ells estarien desbordats pels seus propis contes de dracs i princesetes.

Bon dia de Sant Jordi i bona lectura !!!!!!!!

Badabadoc

Ja fa dies que hem entrat a la primavera. El dia és fa més llarg, ve de gust fer un beure en una terrasseta, es comença a veure gent pel carrer menjant gelats...però a mi el que de debó em fa sentir que estem a la primavera, és veure unes taquetes vermelles per aquí i per allà. Aquestes floretes m'alegren el trajecte que em porta a la feina i m'encanta veure els camps verds plens de roselles a dojo i gaudir de la música que fa crèixer badabadocs dins d'un piano ....

Setmana Santa al Béarn

Aquesta Setmana Santa hem estat al Béarn, a França. La regió del Béarn es situa als Pirineus Atlàntics i el País Basc Francès. Està travessada pels rius Pau i Oloron i al sud hi trobem el pic de Midi d’Ossau i el pic d’Anie. Vam començar el viatge el 9 d’abril al migdia, en plegar de treballar. Vam triar un hotel a Oloron-Sainte Marie entre les valls d’Aspe i Ossau i la ciutat de Pau, que també voliem visitar.

Oloron Sainte-Marie és un poble al voltant dels rius Ossau i Aspe, que s’uneixen i formen l’Oloron, amb els Pirineus com a paissatge de fons. Hi destaquen les cases antigues del barri de Sainte Croix, la catedral i l’església de Sainte Marie. Ah !! i també hi podem trobar una fàbrica i botiga de xocolata Lindt i el mur d’escalada.

Ens vam allotjar en el petit hotel Astrolabe. És un hotel de 8 habitacions, cadascuna ambientada en un país diferent, Grècia, Japó, Marroc...és un hotel molt agradable, amb uns esmorzars boníssims. Per sopar ens vam regalar una crêpe a la Crêperie Grain de Sel.

El divendres ens vam llevar amb una pluja persistent que ja no ens va abandonar fins el dilluns al matí i ja no vam poder gaudir dels paissatges de les valls, ni vam poder fer excursions. Vam dedicar el dia a recòrrer la vall d’Aspe i arribar al poblet de Lescun, on suposadament hi havia d’haver un paissatge sublim, però nosaltres només vam trobar boira i pluja. Però tot i que no es veien els pics, només per veure el poble i els prats i les granges del voltant, ja valia la pena.

El dissabte el temps no havia millor gens i l’excursió del dia, després d’un bon esmorzar, va ser la visita de la ciutat de Pau. És tracta d’una ciutat amb força zones verdes, amb moltes flors per les places, tot i que amb la pluja es veia molt grisa. El Boulevard des Pyrénées, que uneix el Parc Beaumont amb el castell de Pau, és ,quan no hi ha boira, un balcó amb esplèndides vistes als Pirineus. Ens hem quedat amb moltes ganes de tornar a Pau i gaudir-ne amb més bon temps.

Un dels poblets (dos carrers) que ens va agradar més va ser Morlanne, amb el seu castell i jardinet.

Tercer dia de pluja....i neu. La nostra intenció era fer una caminadeta per la Vall d’Ossau, encara que fos curta, però en arribar a Laruns, va començar a nevar i l’accés al llac de Bious-Artigues estava tallat per excés de neu. Com que no anàvem equipats per fer una excursió de neu, doncs, mitja volta i cap al Coll d’Aubisque, que també estava colgat de neu.

El quart dia per fi havia parat de ploure, però també era el dia de tornar a casa. Tot i així vam decidir de tornar a pujar fins a Lescun, per poder gaudir de les muntanyes que no haviem pogut veure el divendres.

Vacances passades per aigua, però han estat uns dies molt agradables i que ens han deixat bon regust per tornar-hi.

Comencem

Avui comença l'aventura del bloc. En preparació.