Non, je ne t’aime plus

Aquests setmana vaig poder gaudir de l’òpera Carmen, producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Feia temps que no anava a veure un espectacle d’aquest tipus i la veritat, és que ja tenia ganes de veure altra vegada una òpera. En saber la durada em vaig espantar una mica, l’endemà la feina no perdona. No sóc cap entesa ni musical ni teatral, però no puc deixar d’opinar sobre aquesta Carmen. Els solistes em van agradar molt, especialment Sanya Anastasia i Eric Salha, Carmencita i Don José. Una productora de Hollywood roda una pel•lícula i els embolics amorosos es barregen dins i fora del rodatge, amb conseqüències fatals per a Carmen. A l’escenari es recreen dos ambients, d’una banda el plató on es roda la pel•lícula i de l’altra l’espai de descans i reunió dels actors. Gràcies a la il•luminació, es pot veure clarament què passa al rodatge i què passa a la “realitat”.Excepte en el darrer acte (on només hi ha un ambient), a mi em va semblar estar gaudint de dues representacions, perquè a banda i banda passaven coses. Ara bé, també haig de fer notar que alguns dels solistes podrien millorar la seva dicció francesa. Per mi, hauria estat un punt, la cirereta del pastís, que no es fes el segon entreacte i aprofitant que es rodava una pel•lícula i que s’havia de canviar el decorat, que aquest canvi hagués format part de la representació i així haguéssim vist com canvien les reixes per les roques, etc... No se si m’explico... Definitivament, un espectacle altament recomanable. Va valdre la pena anar a dormir tard.