dijous, 23 d’abril del 2009

L'aventura de triar un llibre per nens....

...quan no tens ni idea de literatura infantil.

Per aquest Sant Jordi vaig tenir la idea de regalar un llibre a uns nens amics. Tota decidida vaig anar a una llibreria disposada a buscar i trobar un llibre que m'agradés i que els pogués agradar als petits amics lectors. Ai las !! Quan em vaig veure rodejada de prestatgeries i taules plenes de llegendes de Sant Jordi, princeses amb trenes i ulls melindrosos, dracs rajant sang, llibres de manualitats, llibres de dibuixos, històries per pintar i cap venedor a la vista que em pogués ajudar... la meva idea va començar a fer-se fonedissa.

Les prestatgeries estaven molt ben etiquetades... però amb cartellets tipus, no lectors, aprendre a llegir , llegeixo bé, llegeixo hiper bé. Jo, que no tinc nens, ni conec a quina edat s'ha de saber llegir bé, veient que no me'n sortiria, vaig marxar sense els regals per als meus amics menuts. D'acord, si són els meus amics, hauria de saber com llegeixen, però no seria més fàcil posar una aproximació per edat? Potser no he anat a la llibreria adequada?

També podria haver fet algunes trucades a uns amics que m'haguessin aconsellat súper bé sobre el tema, però no era qüestió d'atabalar-los. Segurament ells estarien desbordats pels seus propis contes de dracs i princesetes.

Bon dia de Sant Jordi i bona lectura !!!!!!!!

diumenge, 19 d’abril del 2009

Badabadoc

Ja fa dies que hem entrat a la primavera. El dia és fa més llarg, ve de gust fer un beure en una terrasseta, es comença a veure gent pel carrer menjant gelats...però a mi el que de debó em fa sentir que estem a la primavera, és veure unes taquetes vermelles per aquí i per allà. Aquestes floretes m'alegren el trajecte que em porta a la feina i m'encanta veure els camps verds plens de roselles a dojo i gaudir de la música que fa crèixer badabadocs dins d'un piano ....

dijous, 16 d’abril del 2009

Setmana Santa al Béarn

Aquesta Setmana Santa hem estat al Béarn, a França. La regió del Béarn es situa als Pirineus Atlàntics i el País Basc Francès. Està travessada pels rius Pau i Oloron i al sud hi trobem el pic de Midi d’Ossau i el pic d’Anie. Vam començar el viatge el 9 d’abril al migdia, en plegar de treballar. Vam triar un hotel a Oloron-Sainte Marie entre les valls d’Aspe i Ossau i la ciutat de Pau, que també voliem visitar.

Oloron Sainte-Marie és un poble al voltant dels rius Ossau i Aspe, que s’uneixen i formen l’Oloron, amb els Pirineus com a paissatge de fons. Hi destaquen les cases antigues del barri de Sainte Croix, la catedral i l’església de Sainte Marie. Ah !! i també hi podem trobar una fàbrica i botiga de xocolata Lindt i el mur d’escalada.

Ens vam allotjar en el petit hotel Astrolabe. És un hotel de 8 habitacions, cadascuna ambientada en un país diferent, Grècia, Japó, Marroc...és un hotel molt agradable, amb uns esmorzars boníssims. Per sopar ens vam regalar una crêpe a la Crêperie Grain de Sel.

El divendres ens vam llevar amb una pluja persistent que ja no ens va abandonar fins el dilluns al matí i ja no vam poder gaudir dels paissatges de les valls, ni vam poder fer excursions. Vam dedicar el dia a recòrrer la vall d’Aspe i arribar al poblet de Lescun, on suposadament hi havia d’haver un paissatge sublim, però nosaltres només vam trobar boira i pluja. Però tot i que no es veien els pics, només per veure el poble i els prats i les granges del voltant, ja valia la pena.

El dissabte el temps no havia millor gens i l’excursió del dia, després d’un bon esmorzar, va ser la visita de la ciutat de Pau. És tracta d’una ciutat amb força zones verdes, amb moltes flors per les places, tot i que amb la pluja es veia molt grisa. El Boulevard des Pyrénées, que uneix el Parc Beaumont amb el castell de Pau, és ,quan no hi ha boira, un balcó amb esplèndides vistes als Pirineus. Ens hem quedat amb moltes ganes de tornar a Pau i gaudir-ne amb més bon temps.

Un dels poblets (dos carrers) que ens va agradar més va ser Morlanne, amb el seu castell i jardinet.

Tercer dia de pluja....i neu. La nostra intenció era fer una caminadeta per la Vall d’Ossau, encara que fos curta, però en arribar a Laruns, va començar a nevar i l’accés al llac de Bious-Artigues estava tallat per excés de neu. Com que no anàvem equipats per fer una excursió de neu, doncs, mitja volta i cap al Coll d’Aubisque, que també estava colgat de neu.

El quart dia per fi havia parat de ploure, però també era el dia de tornar a casa. Tot i així vam decidir de tornar a pujar fins a Lescun, per poder gaudir de les muntanyes que no haviem pogut veure el divendres.

Vacances passades per aigua, però han estat uns dies molt agradables i que ens han deixat bon regust per tornar-hi.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Comencem

Avui comença l'aventura del bloc. En preparació.