Non, je ne t’aime plus

Aquests setmana vaig poder gaudir de l’òpera Carmen, producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Feia temps que no anava a veure un espectacle d’aquest tipus i la veritat, és que ja tenia ganes de veure altra vegada una òpera. En saber la durada em vaig espantar una mica, l’endemà la feina no perdona. No sóc cap entesa ni musical ni teatral, però no puc deixar d’opinar sobre aquesta Carmen. Els solistes em van agradar molt, especialment Sanya Anastasia i Eric Salha, Carmencita i Don José. Una productora de Hollywood roda una pel•lícula i els embolics amorosos es barregen dins i fora del rodatge, amb conseqüències fatals per a Carmen. A l’escenari es recreen dos ambients, d’una banda el plató on es roda la pel•lícula i de l’altra l’espai de descans i reunió dels actors. Gràcies a la il•luminació, es pot veure clarament què passa al rodatge i què passa a la “realitat”.Excepte en el darrer acte (on només hi ha un ambient), a mi em va semblar estar gaudint de dues representacions, perquè a banda i banda passaven coses. Ara bé, també haig de fer notar que alguns dels solistes podrien millorar la seva dicció francesa. Per mi, hauria estat un punt, la cirereta del pastís, que no es fes el segon entreacte i aprofitant que es rodava una pel•lícula i que s’havia de canviar el decorat, que aquest canvi hagués format part de la representació i així haguéssim vist com canvien les reixes per les roques, etc... No se si m’explico... Definitivament, un espectacle altament recomanable. Va valdre la pena anar a dormir tard.

Inici semestre

El post d’avui podria ser de Carmen, l’òpera que vaig anar a veure ahir, o de la nova funda d’ulleres de patchwork, o dels avantatges de treballar amb jornada reduïda o de tantes altres coses que se’m acudeixen mentre sóc al bus, a la dutxa, al cotxe i que després no recordo d’escriure. Però si haig de destacar un fet, avui sense cap mena de dubte, és l’inici del semestre a la UOC. Finalment, després donar-hi molts tombs, vaig decidir-me a estudiar el Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Els estudis de filologia sempre m’han cridat l’atenció. Quan va ser el moment de decidir uns estudis després de l’institut, potser em vaig equivocar de camí, però ara m’ho he agafat amb moltes ganes i espero que em durin. No se si he estat massa agosarada al triar tres assignatures.... Competències TIC, Llengua, cultura i societat i Introducció a l’estudi de la literatura. Avui és tot just el primer dia de classe, presentacions, qui és qui, plans docents, però tot des de casa. M’agrada pensar que estic començant alguna cosa nova per mi, potser una nova etapa, ves a saber.

Tarda de biblioteques

Avui, per diferents raons, he anat a dues biblioteques on no havia estat mai abans. Primer he anat a la Facultat de Lletres de la UB a fer-me el carnet de la biblioteca, ara ja puc anar-hi a estudiar o a agafar llibres en préstec. És cert que puc utilitzar el préstec interbibliotecari de la UOC, però així si m’interessa un llibre el podré tenir més ràpidament. Suposo que quan s’hi va cada dia t’hi acabes acostumant, però així de nou m’ha semblat un lloc molt bonic i a la vegada, laberíntic. Primer he anat a parar a la secció d’Hispàniques i després per fer el carnet m’han enviat a la secció Central. Ostres, quants llibres !!!!!! Crec que m’hi podria estar setmanes tafanejant llibres i no me’ls acabaria. Després havia quedat amb un parell de companyes del fòrum de la UOC “Llibres per llegir” per anar a una xerrada sobre Manuel de Pedrolo, a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. La xerrada la feia Òscar Pàmies i ha estat molt interessant, perquè no era la típica conferència en la que el ponent xerra sense parar i després s’obre un torn de preguntes, sinó que la gent podia intervenir en qualsevol moment i a més semblava que entre el públic hi havia gent que tenia una opinió molt formada de Pedrolo i hi ha intervingut molt activament. Bé, a banda d’això, m’han cridat moltíssim l’atenció dues coses d’aquesta biblioteca. Com que he arribat d’hora, he fet una petita visita turística i a primera vista m’ha semblat una biblioteca molt gran i al cap d’una estona m’ha semblat molt sorollosa. La cafeteria està dins la biblioteca, sense cap mena de tancament i tot el soroll s’escampa. Des del tercer pis es sentien els drings de les tasses i els vapors de la cafetera, a més de xerrameques vàries per tot arreu on passava. No m’ha semblat gens agradable per haver-hi d’estudiar. Una tarda biblioaprofitada...

Rosa Tilda

Aquí tenim el fermall amb que m'ha obsequiat la Lidia, es veu que aquest tipus de rosa, s'anomena rosa Tilda. Es digui com es digui, la veritat és que ha quedat molt bé.

Patchwork

Aquí la tenim !!! La bossa que em va fer la meva mare per al portàtil. A que mola? I amb vàries cremalleres per a que no s'escapi res. Això del patchwork, és tot un món que començo a descobrir com a espectadora. M'encanta veure les diferents robes i veure les combinacions per fer qualsevol cosa imaginable, des de cobrellits, fundes per capses de mocadors, coixinets per a les agulles o draps de cuina. També m'agrada molt veure tot el que es teixeix al voltant d'aquesta activitat, gràcies a l'Ander, trobades, tipus de roba, intercanvi de regals, fires...uau !!! Aquestes tasques manuals, són totalment admirables. Jo em sento amb poca ( o nul·la ) habilitat per a les coses de cosir. El pitjor de tot és ho pogut demostrar en diverses ocasions, no és que no ho hagi intentat. És una destresa que no he heretat de la meva mare, i schhhhh....així li puc demanar que em faci cosetes. Avui li he demanat una funda per les ulleres.