Bento

Al curs de francès que estic fent, cada alumne a de fer una exposició oral del tema que vulgui. La setmana passada, la Cristina ens va fer la seva exposició sobre el Bento. Per simplicar-ho, es tracta d'un tipus de menjar japonés per emportar (una mena de carmanyola, podriem dir), que tradicionalment porta arròs, carn o peix, verdures i fruita. De vegades el Bento pot tenir una elaboració més complexa i es representen formes diverses amb els aliments: cares de dibuixos animats, gats, gossos, consoles de videojocs, pandes ... Tafanejant per internet he vist ordinadors fets d'arròs, granotes,en fi...qualsevol cosa que es pugui imaginar. Els recipients per posar el menjar, poden ser capses lacades amb decoracions variades, resina sintètica o de plàstic.

Jo no en sabia res del Bento i em vaig quedar flipant. La Cristina ens va portar moltes fotos per poder veure'n exemples i també alguns motllos per donar formes als vegetals, a l'arròs, als ous dussos i fins i tot als ous ferrats !!!!

No he pogut resistir la temptació de comprar-me uns motllos i un bentobako (pel que he pogut trobar a internet, és el nom del recipient). I ja estic impacient per rebre'ls ! Aquí poso uns exemples de Bento.

Jesucristo Superstar

Dissabte passat, 23 de maig vam anar a veure Jesucristo Superstar al Teatre Apolo de Barcelona, a la sessió de les 22.30 h. Feia temps que un grup d’amics esperàvem poder veure aquesta obra a Barcelona, alguns ja ho havien fet a Madrid i l’obra els va encantar.

Però quina decepció ens vam endur !!!!! Vam sortir del teatre amb la sensació de que ens havien timat, enganyat o estafat, es podria de les tres maneres. En el fulletó, en lletra petita, t’avisen “con el fin de mantener el alto nivel del musical, disponemos de dos elencos que se alternaran según requiera la dirección de la obra” . Doncs aquell dia, el “alto nivel musical”, gairebé no el vam sentir ni veure. En primer lloc, vam pagar 43,50 € (amb 20% de descompte perquè anàvem en grup) amb un espectacle que, evidentment , no costava això. I després, ja deixant de banda els diners, el musical va ser molt decepcionant. Els balls anaven descoordinats; el so, de vegades t’havies de tapar les orelles de fort que estava i d’altres vegades no se sentia res; hi havia poca gent als cors i als balls; es va sentir actors parlant quan no estaven a escena i fins hi tot algun decorat es va desmuntar a escena.

Al començament de l’obra una veu en off (només en castellà) ens va anunciar que hi havia orquestra en directe, per què no va aparèixer en cap moment cap músic, ni tan sols per saludar? No dubtem que algunes parts poguessin ser en directe, però ens atreviríem a dir que una bona part de la música era gravada. En escenes on apareixien poques persones, es podia sentir un cor multitudinari, equilibrat i que no es va despentinar ni un pèl.

Els personatges de Jesús i Judes....l’un semblava malalt i l’altre feia uns esgarips que et deixava sord, cap dels dos ens van saber transmetre cap emoció. Jesús perdia la veu a estones i Judes...al nostre parer, es va carregar l’escena final.

Creiem que aquestes errades són ben normals i s’accepten en teatre amateur i també els professionals poden equivocar-se, però treure els “suplents” i fer pagar el mateix amb un resultat d’un nivell tant baix, és lleig, molt lleig. A més a més, els covers també són professionals, o no?

Temps de cireres

Diumenge passat després d'una paella boníssima i d'una agradable migdiada, quan el sol ja havia perdut la seva intensitat, va venir el millor del dia. No és que les altres coses no fossin bones, però d'una paella i d'una migdiada, en puc gaudir vàries vegades l'any, per sort. En canvi, collir cireres només ho puc fer una o dues vegades màxim a l'any.

Damunt del cirerer o pujats a l'escala plegable vam estar una bona estona collint aquests fruits vermells i brillants. A l'ombra, sense gaire calor, va ser una gran tarda de cireres.

Crêpes

Mmmmm...us presento el sopar que vam fer ahir.

Crêpe amb formatge, pernil dolç i ou, i crêpe amb camembert, pernil dolç i trossets de tomàquet.

I per les postres, evidentment, crêpes dolces. Per en Pep de xocolata i per mi de crema de castanyes. Boníssimes....

Per fer 4 crêpes, barregem un ou, 80 grams de farina i 166 ml de llet. Deixem reposar la massa mitja hora aproximadament a la nevera. Posem una miqueta d'oli, just per a que no s'enganxi la massa, i ja les podem coure amb compte al donar-li la volta. Després li afegim el que més ens vingui de gust quan encara tenim la crêpe a la paella.

Per fer la d'ou, un cop tens la massa cuita, mentre està a la paella, li tirem l'ou cru i a foc lent l'ou s'anirà coent.

Que aprofiti !!!!!!!!!!!!!!!!

M'encanta fer crêpes!!!

Vall de Benasque

El dia 29 d’abril a les 14.00 vam sortir disparats direcció Benasque. Aquesta vegada hem tingut molta sort i em fet un súper pont, doncs vam poder aprofitar des de dimecres a la tarda fins diumenge. Després d’uns quants kilomètres vam arribar al càmping La Borda d’Arnaldet, on ja havíem estat en una ocasió anterior. Vam agafar un bungalow de 6 persones, doncs l’endemà havien d’arribar uns amics per passar els dies tots junts. Per saber una mica com estava el terreny al vespre ens vam arribar fins a Hospital de Benasque... i quina sorpresa ens vam endur quan veiérem que estava tot ple de neu i no es podia arribar a l’aparcament de la Besurta.

La matinal del dijous va ser al voltant del càmping, des d’Anciles, vorejant un tram del llac de Linsoles, pujant pels boscos de Tuasa fins arribar a la pista que porta a Cerler. En teoria l’excursió tenia una durada de 4 hores 15 minuts, però ens vam despistar en un senyal i va acabar sent una mica més. Són uns 650 metres de desnivell, passant per boscos i prats molt agradables. És una excursió molt recomanable si fa malt temps a cotes més altes. De fet gairebé ens agafa la pluja !!! Va ser arribar al bungalow per dinar i començar a diluviar, a la vegada que els amics venien per trobar-nos.

A partir de dijous al vespre el grup ja no érem 2, sinó 6: 4 adults i 2 nens. El divendres vam deixar els cotxes passat el pont que creua el riu a El Run i vam fer el Congosto de Ventamillo. És una excursió fàcil (230 metres de desnivell acumulat aprox.) senyalitzada com a PR, que arriba fins a Abi. Després de dinar, migdiada en un magnífic prat... això no te preu!!!!

Durant tot el matí ens va fer un sol esplèndid (a l’estiu aquests excursió pot ser mortal de calor) i per la tarda ....neu i fred a dojo!!! Vam tornar fins a Hospital de Benasque, doncs els nens volien trepitjar la neu. Petits i grans vam participar en una batalla de boles de neu.

Dissabte ens vam dirigir cap al “Pinar Negro “ des de Cerler. És una excursió molt fàcil, vas tota l’estona per pista, dura aproximadament unes 2 hores i mitja i te un desnivell de 250 metres. És ideal per fer-la amb nens, i a més durant tot el recorregut es pot gaudir d’unes meravelloses vistes de la vall de Benasque, Posets i Perdiguero. A l’últim tram encara hi ha havia força neu al camí i s’havia de passar trepitjant-la.

Per la tarda, berenar al llac de Linsoles, però alguns ja pensaven si es podria escoltar el Madrid – Barça al càmping.

I efectivament, el partit es va poder escoltar per l’ordinador amb connexió Wifi. I és que els càmpings també es modernitzen. Després del somni futbolístic d’alguns, hauria de venir el malson d’haver de marxar cap a casa. Bé, potser és una mica exagerat, però després de tota la pluja de la Setmana Santa, vam poder gaudir d’uns dies agradables per poder fer excursions. Vam gaudir del paissatge i dels amics, i ja tenim ganes de repetir.

Ressaca

Després d'uns dies de tanta joia i alegria, no vull tornar a la realitat !!!! I és que costa de tornar a treballar, a posar rentadores, a fer de mestressa de casa i obligacions vàries. Després de passar un pont llarg a la muntanya (ja en faré cinc cèntims), amb sol, pluja, neu, fred i calor, despertar-se en un entorn tant agradable i passejar pels prats, trepitjar neu i alegrar-se la vista amb lliris i flors diverses...costa, despertar del somni. Estic en un estat d'embriaguesa muntanyenca. Esperant la propera.

Per cert, no se com m'han canviat de color els enllaços. De cop i volta es van posar d'aquest blau súper estrident i no hi ha manera de canviar-lo.