Senda de los Cazadores

Des de feia molt de temps, que en Pep i jo volíem fer junts una clàssica del P.N. d’Ordesa i Mont Perdut, però com que gairebé sempre que hi anem és a l’hivern , aquest itinerari no es pot fer. L’havíem fet cadascú per separat, però sempre esperàvem l’ocasió per poder pujar junts la Senda de los Cazadores. Per fi se’ns va presentar una meravellosa oportunitat el passat mes de setembre. El dia abans ja el vam passar al nostre allotjament habitual i l’endemà cap allà a les 6 del matí ja anàvem cap a l’autobús que ens havia de deixar a la pradera. I així, pim, pam, cap amunt (amb un cert cansament, tot s'ha de dir, que la pujadeta és intensa) , vam arribar al mirador de Calcilarruego. Com sempre en Pep hi va arribar primer, jo m’ho vaig agafar amb calma, però sense descans, al meu ritme.

Després vam anar seguint seguint el camí fins al circ de Soaso i de retorn, les grades de Soaso, les cascades i la pradera. Fins i tot vam trobar flor de neu a les vores del camí i una mica més enllà un grup d'isards. Quin canvi amb el paisatge que veiem a l'hivern! Tot i així, mai em deixa indiferent, mai deixa de meravellar-me. L'excursió: Faja de Pelay Distància: aprox. 23 km. Durada: de 6,30 a 7 hores Desnivell: 700 mts.

Nadal al P.N. d'Ordesa i Mont Perdut

Un any més em passat les vacances de Nadal al P.N. d’Ordesa i Mont Perdut. Aquest any, malgrat haver tingut molts dies de vacances, no em pogut fer tantes excursions com volíem perquè només ens va fer bon temps tres dies. La resta, pluja i neu, neu i pluja, sense descans. Tot i això, les sortides que vam fer van ser molt xules i ens han quedat ganes de repetir-les i de fer-les de nou sense neu.El primer dia vam intentar pujar fins al pont de Sant Nicolàs amb el cotxe per la pista, però va ser impossible, de tanta neu com hi havia. Vam anar pel camí que surt a la dreta del pont de Santa Elena, fins al barranc de Gabieto. Sense neu és un camí molt agradable, d'uns 300 metres de desnivell que es fa en unes 3 hores anar i tornar.

Al veure que no havíem pogut entrar amb el cotxe a Bujaruelo, es va complicar la possibilitat de fer excursions des de la Pradera o des de punts més alts, perquè segurament no podríem arribar gaire amunt amb el cotxe. I així va ser. La següent excursió començava en una pista que surt des de Fragen i s'arriba fins a un repetidor, per l'anomenat Collado de Plana Cuasta. Però un dia més no vam poder completar l'excursió, perquè és un itinerari força llarg per fer-lo amb tanta neu, tot i que duiem les raquetes.

Una de les excursions més esperades, que ja em fet diverses vegades, era la pujada a Cuello Arenas, un punt màgic, impressionant. Aquest any vam haver de deixar el cotxe al començament de la pista de Nerín i vam haver de pujar fins al coll amb les raquetes.

El gran descobriment de les vacances va ser una pista que surt de Buesa i enganxa amb la Pista de las Cutas, des d'on s'arriba als miradors d'Ordesa.

Un dia vam decidir pujar per la pista que surt de Torla i arriba a la punta Acuta. Sortíem sabent que el més probable era que no hi arribessim a causa del mal dia que feia i de les condicions de la pista. El camí estava ple de neu i al cap d'una hora de caminar, va començar a ploure i a omplir-se tot de boira. A mesura que anàvem pujant, anava plovent més i quan vam arribar a l'Ermita de Santa Ana, vam decidir tornar. Vam arribar totalment xops al cotxe!!!

Poques excursions, però noves i a més ens han deixat un bon record. Ara haurem d'esperar a les properes.

Blocs

Dedicaré l'etrada d'avui a recomanar i afegir a la llista dos blocs ben diferents. La cuina vermella, on hi trobem receptes boníssimes, comentaris d'allò més interessants i un disseny i unes fotos molt xules i Cajita de sonrisas, per veure les creacions de la Nini, i si us agraden es poden comprar. En te moltes més de les que veureu, arrecades, collarets, anells...fets de feltre, diferents tipus de pasta i varietat de colors i súper originals.

Retorn?

Després de mesos i mesos de tenir el bloc abandonat, faig un intent de represa d'actualitzacions, sense prometre res. Estic veient el dvd que em van regalar per al meu aniversari A l'ouest, je te plumerai la tête de la sempre sorprenent Amélie-les Crayons....simplement m'encanta !!! La música, les lletres, els espectacles, els vestits, els dibuixos de Samuel Ribeyron que donen color als àlbums del grup, Ah , i a més amb el dvd també venia un llapis i una xapa, un regal d'aniversari magnífic.