Jesucristo Superstar

Dissabte passat, 23 de maig vam anar a veure Jesucristo Superstar al Teatre Apolo de Barcelona, a la sessió de les 22.30 h. Feia temps que un grup d’amics esperàvem poder veure aquesta obra a Barcelona, alguns ja ho havien fet a Madrid i l’obra els va encantar.

Però quina decepció ens vam endur !!!!! Vam sortir del teatre amb la sensació de que ens havien timat, enganyat o estafat, es podria de les tres maneres. En el fulletó, en lletra petita, t’avisen “con el fin de mantener el alto nivel del musical, disponemos de dos elencos que se alternaran según requiera la dirección de la obra” . Doncs aquell dia, el “alto nivel musical”, gairebé no el vam sentir ni veure. En primer lloc, vam pagar 43,50 € (amb 20% de descompte perquè anàvem en grup) amb un espectacle que, evidentment , no costava això. I després, ja deixant de banda els diners, el musical va ser molt decepcionant. Els balls anaven descoordinats; el so, de vegades t’havies de tapar les orelles de fort que estava i d’altres vegades no se sentia res; hi havia poca gent als cors i als balls; es va sentir actors parlant quan no estaven a escena i fins hi tot algun decorat es va desmuntar a escena.

Al començament de l’obra una veu en off (només en castellà) ens va anunciar que hi havia orquestra en directe, per què no va aparèixer en cap moment cap músic, ni tan sols per saludar? No dubtem que algunes parts poguessin ser en directe, però ens atreviríem a dir que una bona part de la música era gravada. En escenes on apareixien poques persones, es podia sentir un cor multitudinari, equilibrat i que no es va despentinar ni un pèl.

Els personatges de Jesús i Judes....l’un semblava malalt i l’altre feia uns esgarips que et deixava sord, cap dels dos ens van saber transmetre cap emoció. Jesús perdia la veu a estones i Judes...al nostre parer, es va carregar l’escena final.

Creiem que aquestes errades són ben normals i s’accepten en teatre amateur i també els professionals poden equivocar-se, però treure els “suplents” i fer pagar el mateix amb un resultat d’un nivell tant baix, és lleig, molt lleig. A més a més, els covers també són professionals, o no?